Nokia 5110 | El primer telèfon mòbil que vaig tindre

 

Nokia 5110 amb el primer logotip de Movistar que encara conservo

Vinculació amb l´objecte, funcionalitat i característiques

Hi ha objectes que els utilitzem amb contades ocasions, que passen desapercebuts i que no els hi donem importancia o simplement, no la tenen. Hi ha d´altres que són necessaris com per exemple, les claus per obrir casa, la roba per vestir-nos, unes ulleres per veure millor…

D´altra banda, tenim els objectes que pel seu ús i evolució, tenen la capacitat de crear-nos noves necessitats, de generar-nos dependència i de fins i tot, canviar-nos l´estil de vida y de relacionar-nos. Doncs bé, aquest és el cas dels telèfons mòbils (actualment, smartphones).

El nokia 5110 va ser el primer telèfon que vaig tindre. Recordo perfectament el meu 14 aniverssari allà pel 1998, quan el meu pare (després d´insistir-li fins la sacietat ) em va regalar aquest artefacte que encara conservo amb nostàlgia; amb un disseny groixut, amb pantalla en blanc i negre de 48 X 48 pixels i amb la tradicional antena. Aquell dia, no sabia que des de llavors, el telèfon mòbil seria un objecte que m´acompanyaria durant la resta de la meva vida.

Al fer una retrospecció i tornar a aquell moment d´us d´aquest objecte tant massificat actualment, recordo que era un objecte que estava convertint-se (finals dècada 90s) en un producte de consum accessible per tothom. De tant en tant, comento amb els amics les «flipades» que ens pegavem amb 14 anys, quan jugavem al mític joc de la serp (l´snake), al cridar a algú gràcies a la teva avia que t´havia donat 1000 pesetes per carregar la tarjeta de prepagament del mòbil, a l´enviar un sms a un amic o amiga… tot allò que ara ens sembla del «tercer món» abans era tecnologia punta que ens emocionava.

 

Joc Snake incorporat al Nokia 5110. Imatge descarregada del diari As: https://as.com/meristation/2019/04/01/betech/1554142503_194543.html

Evolució de l´objecte

Els primers telèfons mòbils eren grans, amb formes molt rectes i amb pocs detalls en l’ acabament, fruit dels materials utilitzats i de la tecnologia que integraven.

És curiós, com en el pas del temps, el telèfon mòbil ha anat esdevenint diferents situacions interessants de comentar; vam veure objectes grans al principi, objectes petits i lleugers durant un temps, i ara, novament, els telèfons mòbils són més bé grans, per poder aprofitar els recursos tecnològics i l´experiència d´usuari en l´entorn multimèdia.

Des de meitat de la dècada dels 90s fins els primers anys del 2000, els fabricants buscaven dissenys compactes, alguns amb format plegable per ser el més petit possible, sempre buscant ser lleugers i maniobrables… Certament, va hi haure una etapa on els dissenys dels telèfons mòbils eren vanguardistes i sorprenentment peculiars; amb diferents formes, tamanys i alguns amb carcasses intercanviables.

Telèfons mòbils (smartphones) vanguardistes. Imatges descarregades de Xataka Móvil: https://www.xatakamovil.com/xatakamovil/los-21-moviles-con-los-disenos-mas-locos-que-se-han-visto

 

A mesura que la tecnologia ha anat avançant, el telèfon mòbil s’ ha convertit en una espècie de «navalla Suïssa” a l’ integrar multitut d’ opcions per l’ usuari (càmera de fotos, reproductor de música/multimèdia, correu electrònic, internet, GPS, aplicacions de tot tipus…), cosa que ha provocat què, cada cop, la pantalla sigui la gran protagonista en el disseny dels dispositius; podríem dir, que s´ha fet una fusió entre ordinador portàtil i telèfon mòbil. Aquí deixo una petita reflexió: 

És sorprenent, veure com a dia d’ avui, la gran majoria dels usuaris de telèfon mòbil (smartphone) utilitzen el dispositiu més com un objecte per consumir informació i interactuar amb altra gent via missatges de text o amb audios/video trucades gràcies a la connexió a internet que com un objecte per fer trucades telefòniques.

Anàlisi cultural

Per fer un breu análisi cultural en l´ús o adquisició de telèfons mòbils a l´actualitat, podríem dir que en el pla de la cultura humanista, la popular, hi ha telèfons mòbils que s´associen a l´estatus social, és el cas dels Iphones; si tens un Iphone (Apple) la gent t´etiqueta com a elitista, persona amb diners; s´associa a objecte de valor.

Des del pla de la cultura col·lectiva (Ethnos), hi ha entramats culturals afins a models concrets. Tal i com hem dit abans, Apple amb el seu Iphone té consumidors fidels que persegueixen els seus dissenys tant dels dispositius com de l´experiència d´usuari del seu sistema operatiu (IOS vs Android). D´altra banda, hi ha altres entramats col·lectius amb altres necessitas, com per exemple la de la gent més gran, que busca dissenys més austers, fàcils d´utilitzar i sense massa funcionalitats,  ja què molts d´ells no s´han acabat d´adaptar a les noves tecnologies.

En termes generals, i per no centrar-nos en marques o models concrets, podem dir que el telèfon mòbil es va crear per fer i rebre trucades des de qualsevol lloc i en el pas del temps, s´ha incorporat una càmera, connexió a internet, GPS, aplicacions (com hem dit abans)… i des de fa un temps, l´smartphone s´ha convertit en l´objecte tecnològic més utilitzat per la societat… i això, com diria el Dr. Josep Martí, això és cultura.

 

Opcions d´un smartphone. Imatge descarregada de Gizlogic: https://www.gizlogic.com/5-objetos-sustituido-movil/

 

Relació entre disseny i antropologia en els telèfons mòbils

El disseny sol associar-se amb bellesa, creativitat, estètica, atracció, puresa… per part dels consumidors; no obstant, quan parlem de funcionalitat o d´usabilitat del disseny, apareix l´antropologia, el coneixement i l´observació de les conductes, cultura o necessitats dels consumidors per donar un sentit total al disseny dels productes.

L´etnografía és una rama de l´antropologia, un mètode d´estudi o d´investigació directa que té com objectiu observar y registrar las pràctiques culturals i els comportaments socials, decisions i accions dels diferents grups humans, és a dir, la seva identitat i l´estil de vida.

L´etnografia ha estat determinant per prendre decisions als departaments de disseny i experiencia d´usuari dels grans fabricants de telèfons mòbils per crear productes que tinguin encaix al mercat i siguin objecte de desig. De fet, l´antropòloga Lucy Suchman allà pels finals dels 80s, va acunyar el concepte d´Acció Situada per fer referència a l´observació que es fa del consumidor, abans, durant i després de l´ús d´un producte.

Però, cóm arribem a l´equilibri entre disseny (creativitat i bellesa) i antropologia (conductes i cultura dels consumidors) per crear productes innovadors i/o propostes noves?

Doncs bé, l´antropòloga Cristine Wasson, en l´empresa de consultoria E´Lab, va descriure la Teoria del Llaç com una combinació del procés inductiu i el procés deductiu, és a dir, utilitzat l´observació etnogràfica (procés inductiu), on els fabricants poden detectar o preveure millores en el disseny o funcionalitats dels productes per a que els dissenyadors puguin donar una millor solució en els nous dissenys de productes (procés deductiu).

Mapa conceptual de la Teoria del Llaç

 

Moltes gràcies per la vostra lectura, espero que us hagi sigut interessant.

Fins la propera!

Salutacions.

 

 

Bibliografia

 

Qué entenem per cultura? | Dr Josep Martí

Artefacts of things | Daniel Miller

La Antropología del diseño y el melocotón jugoso | Laia Ruiz Mingote https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-diseño-y-el-melocotón-jugoso-5a1dc630b35c

Estracte del llibre «Antropología de la empresa» Editorial Bellaterra

https://www.xatakamovil.com/xatakamovil/los-21-moviles-con-los-disenos-mas-locos-que-se-han-visto

https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_teléfono_móvil

Antropología y experiencia de usuario (UX)

El Smartphone: ¿la heroína del S.XXI?